A EIS Escola d’Idiomes dissenyem les classes combinant mètodes moderns i activitats dinàmiques per aconseguir que aprendre anglès sigui una experiència motivadora i natural. Tot i així, sabem que en el dia a dia de qualsevol estudiant de vegades apareixen moments de baixada d’energia: la mandra puntual amb els deures, la frustració o el rebuig a assistir a les classes d’anglès, que ens recorden que créixer i aprendre no sempre és un camí recte i senzill.
Com a pares, és esgotador sentir que heu de fer de professors a casa o estar constantment controlant la situació.
A EIS Escola d’Idiomes fa molts anys que acompanyem famílies a Girona i sabem que l’aprenentatge real no comença als llibres, sinó en la confiança. L’experiència diària a les aules ens ha ensenyat que darrere d’un alumne desmotivat gairebé sempre hi ha una falta de seguretat. Quan un jove dubta de la seva pròpia capacitat, el millor impuls ve de fer-lo sentir recolzat. El vostre paper a casa no és fer de professors ni ensenyar-los gramàtica, sinó mostrar-los interès pel que fan a l’escola i ser el seu gran suport emocional.
Us deixem quatre eines basades en casos reals d’EIS per ajudar-vos a guiar-los, fins i tot quan tenen la motivació a zero.
1. La fermesa amb amor: apostar pel seu futur quan ells no ho veuen
A certes edats, és normal que els joves se sentin desorientats i vulguin llençar la tovallola. Això és el que li va passar a l’Adrià: mentre el seu germà petit tenia molta facilitat pels idiomes, a ell li costaven bastant més, es va descoratjar i no volia continuar estudiant. En aquell moment, la seva mare no el va castigar ni el va forçar continuar en un grup on no pugués seguir, sinó que va actuar des d’una fermesa plena d’amor. Quan ell deia «no puc», ella va tenir la visió i la sensibilitat de buscar una alternativa adaptada al seu ritme, confiant en el seu potencial.
Va ser així com es va activar un triangle perfecte: la mare hi va posar la confiança i la determinació; la seva professora, la Sylvie, la paciència i un acompanyament personalitzat a la seva mida; i l’Adrià, un cop es va sentir segur, es va esforçar i va millorar. Gràcies a aquest treball en equip, va guanyar molta seguretat i, posteriorment, va fer el salt a Austràlia, on viu i treballa actualment com a entrenador de futbol.
Com aplicar-ho a casa: Canviar el xip
No accepteu mai el derrotisme dels fills, el «no serveixo per a això», «és massa difícil» o «no m’agrada». La fermesa no és renyar, és transmetre el missatge de: «Sé que et costa i que encara no ho saps fer, però buscarem la manera que ho aconsegueixis». Com a pares, tenim un paper clau per desmuntar aquests bloquejos: cal elogiar sempre el procés i l’esforç, la constància o el fet d’aixecar-se després d’un error; abans que la nota final. Només així els ajudarem a entendre el motiu del seu èxit, fent-los veure que quan se’n surten no és per sort, sinó gràcies al seu propi treball.
2. Connectar l’anglès amb la seva realitat (i les seves passions)
Molts estudiants no volen aprendre perquè no veuen cap sentit pràctic a la matèria. Però quan descobreixen el seu «per què», el canvi és espectacular. En David ho va entendre durant un creuer a Grècia: va veure com dos amics seus podien demanar menjar i conversar en anglès amb la gent local, mentre ell es quedava callat sense saber què dir. Aquella experiència real li va fer demanar, per iniciativa pròpia, apuntar-se a l’acadèmia. Una revelació similar va tenir en Jhon, jugador del Girona FC, que va decidir aprendre anglès a EIS quan va veure l’oportunitat de fitxar pel Birmingham City i va voler evitar un xoc cultural que afectés el seu rendiment esportiu.
Com aplicar-ho a casa: Connectar amb els seus interessos
La clau és que hi vegin significat i utilitat en aprendre anglès. Traieu l’anglès del marc estricte de l’escola i connecteu-lo amb allò que els motiva. Si els apassiona el futbol, busqueu notícies o entrevistes en anglès; si els agrada la música o els videojocs, fomenteu continguts en versió original; i si viatgeu, doneu-los el protagonisme per demanar un gelat o el menú en un restaurant. Quan la necessitat és real i propera, es desperta la motivació intrínseca i l’interès apareix sol.
3. La veritat per davant: entendre la mandra o la por
De vegades, quan un infant o jove té por o resistència a anar a classe, la reacció automàtica dels adults és intentar canviar de tema o simplement dir «Hi has d’anar». Però la millor manera de connectar és parlar-los amb honestedat i empatia. A les classes dels més petits (I3), és habitual que hi hagi plors els primers dies. Quan a l’Abril li va passar, en lloc de restar importància a la seva por, li vàrem dir la veritat: «Jo tampoc tinc aquí la meva mama ni el meu fill i els trobo a faltar, però estic molt contenta d’estar amb vosaltres i després tornarem a casa». En sentir que la seva emoció era compresa i validada, es va tranquil·litzar immediatament.
Com aplicar-ho a casa: El poder de reconèixer les emocions
La clau és comprendre i donar valor al que senten sense jutjar-los. Podeu dir-los: «Ja sé que ara mateix et fa mandra anar a l’acadèmia i que preferiries estar a casa jugant. És normal, a mi també em fa mandra anar a treballar molts dies. Però no podem deixar de banda coses que són importants per al teu futur». Escoltar-los i entendre la seva frustració genera molta més col·laboració que negar el que senten.
4. Protegir la seva autoestima per damunt de tot
L’Hugo era un noi de 16 anys, que li costaven molt els estudis tradicionals, i la seva mare va decidir apuntar-lo a anglès. Era un apassionat del kickboxing i el seu entrenador li va dir que era molt bo i que podia anar a un campionat. Per preparar-se, va fer campana d’anglès i la primera reacció de la seva mare va ser castigar-lo traient-lo de l’esport. Des de l’escola vam intervenir per conversar amb la família: un jove que se sent ineficaç a l’aula necessita, més que mai, mantenir l’espai on se sent capaç, valorat i orgullós de si mateix.
Com aplicar-ho a casa: Trobar l’equilibri és educar
Si tenen dificultats amb l’anglès, no els castigueu eliminant allò que els fa brillar i els sosté emocionalment (un esport, la música, el dibuix). Com a pares, hem de mantenir vius aquests refugis d’autoestima. Arribeu a acords sans, per exemple, pacteu que s’organitzin millor a casa per fer la feina d’anglès abans d’anar als entrenaments, a canvi de mantenir l’activitat esportiva que tant els aporta.
L’aprenentatge és un treball d’equip
Aquests quatre consells que us hem compartit no només són eines per superar els dies de desmotivació, sinó que són les bases per construir una confiança duradora que els ajudarà en el seu creixement personal. Al cap i a la fi, aprendre un idioma no s’aconsegueix en solitari. És un repte compartit on la motivació pròpia de l’alumne, el vincle proper amb els professors i, sobretot, l’empenta que reben des de casa, sumen en la mateixa direcció.
A EIS Escola d’Idiomes tenim clar que la nostra feina va molt més enllà d’ensenyar gramàtica: el nostre objectiu és cuidar de les persones i acompanyar-les en el seu creixement. En aquest procés, la implicació de la família és essencial. Com a pares i mares, el vostre paper no és fer de mestres, sinó aportar aquell suport incondicional i aquella xarxa de seguretat que permet als joves atrevir-se a fallar i a continuar provant-ho. A l’aula, nosaltres ens encarreguem de guiar-los pas a pas, respectant els seus ritmes, perquè vagin descobrint tot el que són capaços d’assolir.
Vols que ajudem el teu fill o filla a recuperar la confiança amb l’anglès a Girona? Contacta amb el nostre equip a EIS Escola d’Idiomes i t’assessorarem sobre l’opció que millor s’adapti a la seva situació. See you in class!
